El libro recoge material de trabajo, textos e imágenes esparcidas en la memoria, que configuran un cuerpo coherente, relevante y acorde con el significado del hecho arquitectónico: una forma de conocimiento del mundo. Con esta aproximación teórica, Eduard Bru brinda la posibilidad de iniciar un itinerario crítico, una revisión lúcida en perspectiva de algunos aspectos relacionados con la arquitectura contemporánea, que ilustran desde el pasado nuevas visiones del presente.

Eduard Bru i Bistuer (Barcelona, 1950) és arquitecte i professor de Projectes Arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

Llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 fins al 2001. Amb Josep Lluís Mateo, construí l'Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1985-1989). Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans (1984-1986), diverses intervencions al Zoo de Còrdova (1991-1993), la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug (1992-1994) o l'Escola de Doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra (1996-1999). La relació entre l'artificial i el natural determina els projectes d'espais públics com l'Àrea Olímpica de la Vall d'Hebron (1989-92) o el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-1997).[1]

Darrerament ha treballat també a Grècia, Irlanda, Egipte, Londres i Portugal.[2]

L'any 1997 publicà Tres en el lugar, fruit de les seves investigacions teòriques i Nous paisatges, nous territoris per al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.[3] L'any 2000 rebé el guardó Sebetia-Ter a Nàpols.